La meua ànima closa mai no ha vist
l’íntima foscor que és tan radiantcom el punt cec d’on brollen visions
en el cresol de la mirada alquímica.
L’obscuritat que banya el tron de Déu
és més brillant que tot l’imaginable.
Fugaç com un llampec.
Però fosques tenebres espantoses
s’allargassen per tota la ciutat,
sense cap rumb subtilment deambulen
amb un reflux viscós que creix i minva;
tenebres de luxúria i mesquinesa,
de cos martiritzat i cor pervers...
Jo conec les tenebres.
ADOUS HUXLEY (1894-1965)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada