amerar-me de tot el que és creat;
voler sentir la joia que traspua
i rastrejar, entre fulles i flors,
lliçons d’amor i pietat sincera.
Que sigui així: i si l’ample món se’n fot
del meu pensar, a mi no em fa temor,
ni cap dolor, ni molt menys incertesa.
Així obraré, al camp, el tabernacle,
amb el cel blau per cúpula central,
on el perfum que lliuraran les flors
serà l’encens que t’oferiré a tu,
que ets el meu Déu i que no em menystindràs
a mi, que clergue soc d’aquesta fe.
SAMUEL TAYLOR COLERIDGE (1772-1834)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada