PRESENTIMENT
Lleument passa el ball de les hores
damunt dels cabells platejats,
només quan s’inclinen les copes
es pot veure el seu fons daurat.
Pressentir com la nit s’apropa
no conforma però asserena,
contemplar com el món galopa
només paga a qui no en té pena.
No pregunta pels seus guardons
ni lamenta els llunyans errors,
envellir és el lleuger principi
de l’adéu del privat ofici.
La mirada llueix brillant
quan s’encén la darrera flama,
mai la vida s’estima tant
com quan notes que ja s’acaba.
STEFAN ZWEIG (1881-1942)
damunt dels cabells platejats,
només quan s’inclinen les copes
es pot veure el seu fons daurat.
Pressentir com la nit s’apropa
no conforma però asserena,
contemplar com el món galopa
només paga a qui no en té pena.
No pregunta pels seus guardons
ni lamenta els llunyans errors,
envellir és el lleuger principi
de l’adéu del privat ofici.
La mirada llueix brillant
quan s’encén la darrera flama,
mai la vida s’estima tant
com quan notes que ja s’acaba.
STEFAN ZWEIG (1881-1942)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada