JOHN DONNE (1572-1631)

 

PER QUI TOQUEN LES CAMPANES

Cap home no és una illa, complet en si mateix,
sinó un tros de la terra, una engruna del Tot;
si el mar grata la costa, Europa es redueix
com si fos una duna dispersada el vent
o la casa pairal dels teus avantpassats.
La mort de qualsevol home em fa més petit
perquè soc una part de la humanitat.
Per això no demanis mai a cap home per
qui toquen les campanes, car toquen per a tu.


AIRE I ÀNGELS

T’he estimat dues o tres vegades
abans d’identificar el teu rostre;
en una veu, en una penombra.
Els àngels que adorem ens confonen,
malgrat tot, arribava allà on eres,
bella i gloriosa que res veia.
Al meu amor, fill de la meua ànima
li cal prendre un cos per estimar
car és més incorpori que el pare.
L’amor no és possible sense un cos
i per tant el que eres i qui eres
vaig preguntar a l’Amor, i ara sé
que habita dins teu, el reconec
en els teus llavis, els ulls i el front.

Llastrava la barca de l’amor
per garantir l’estabilitat
tot evitant l’embadaliment,
però la vaig sobrecarregar.
Sentir l’amor en els teus cabells
és inaccessible per a mi,
cal trobar quelcom més adient
per sentir tot el que ets i no ets.
Llavors, com un àngel d’ales blanques,
no tan pur com ell, si més no pur;
així el teu amor sigui l’esfera
de la nostra igual inversemblança.
Com en la puresa d’aire i àngels
l’amor regnarà entre hòmens i dones.

JOHN DONNE (1572-1631)