MELANCOLIA
Els meus camins romanen erms,
les meues penes sense espatlla,
les meues rimes sense llibres,
el cor se’m trenca a poc a poc.
No anhelo pobles, urbs ni pàtries,
ni selves denses, ni illes verges,
ni estar en un cim tocant el cel,
ni vora el mar jagut a terra.
Morí tot sol, fa molt de temps
i el meu espectre encara viu.
ALBERT EHRENSTEIN (1886-1950)
les meues rimes sense llibres,
el cor se’m trenca a poc a poc.
No anhelo pobles, urbs ni pàtries,
ni selves denses, ni illes verges,
ni estar en un cim tocant el cel,
ni vora el mar jagut a terra.
Morí tot sol, fa molt de temps
i el meu espectre encara viu.
ALBERT EHRENSTEIN (1886-1950)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada