L'ALBATROS
Sovint, per divertir-se, els hòmens d’equipatge
agafen uns albatros, vastos ocells marins,
que segueixen, apàtics companyons de viatge,
la nau que va fluint sobre els avencs salins.
Al moment de deixar-los sobre els taulons del terra,
aquests reis de l’atzur, maldestres i retrets,
despleguen les grans ales blanques per la coberta
i les van remolcant com si fossin uns rems.
Aquest viatger alat que pocatraça que és!
Abans tan preciós i ara còmic i llord!
L’un amb la seua pipa li mortifica el bec;
l’altre es fa l’esgarrat i de l’ocell se’n fot!
El poeta s’assembla al rei de les alçades;
amic del temporal, també se’n riu de l'arc.
Exiliat en terra i patint esbroncades,
les ales de gegant li impedeixen marxar.
CHARLES BAUDELAIRE (1821-1867)
agafen uns albatros, vastos ocells marins,
que segueixen, apàtics companyons de viatge,
la nau que va fluint sobre els avencs salins.
Al moment de deixar-los sobre els taulons del terra,
aquests reis de l’atzur, maldestres i retrets,
despleguen les grans ales blanques per la coberta
i les van remolcant com si fossin uns rems.
Aquest viatger alat que pocatraça que és!
Abans tan preciós i ara còmic i llord!
L’un amb la seua pipa li mortifica el bec;
l’altre es fa l’esgarrat i de l’ocell se’n fot!
El poeta s’assembla al rei de les alçades;
amic del temporal, també se’n riu de l'arc.
Exiliat en terra i patint esbroncades,
les ales de gegant li impedeixen marxar.
CHARLES BAUDELAIRE (1821-1867)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada