LA VIDA NOVA
Als cors afligits pel dolor
dedico aquests bells pensaments,
per a fer cavil·lar les ments,
salut en el seu nom, Amor.
Tres hores enmig la foscor
ja duia l’estel més lluent
quan Amor sorgí bravament,
només de pesar-ho tinc por.
Amor era alegre i portava
el meu cor a la mà i, adormida
als braços, la dona velada.
Quan es despertava menjava
del meu cor ardent atordida.
Quan marxà, sentí que plorava.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada