podem emprar el recurs del dictat;
l’esperit ple de lloables propòsits,
al corbà el cos s’eleva sobre els pòsits.
No calen parts mortals per elevar
subtils anhels que Déu volen lloar.
La mar s’apaivaga quan amaina el vent;
així, tranquils sense fervors estem!
Llavors sabem que en fou de vanitós
cercar de jóvens breus il·lusions.
Núvols als nostres ulls de joventut
velen el saber fins que som adults.
La fosca presó del nostre esperit
obre un badall i entra llum a la nit,
i ens fem més forts, i ens dona saviesa
quan més a prop som de la llar eterna.
Mentre deixem el vell dos mons veiem:
l’antic i el nou des del llindar albirem.
EDMUND WALLER (1606-1687)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada