la que estimo és simfonia
que, pel juny, brota de nou
i ressona en harmonia.
Nena meua, ets tan bonica
i el meu amor és tan gran
que t’amaré, vida meua
fins que s’eixugui la mar.
Fins que s’eixugui, estimada,
fins que el sol fongui les pedres:
t’estimaré, vida meua,
mentre em bateguin les venes.
Que et vagi bé, amor meu,
que et vagi sempre molt bé!
Que tornaré, amor meu,
per molt lluny que em porti el vent.
ROBERT BURNS (1759-1796)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada