PAUL VERLAINE (1844-1896)



DESIG

Enyorades bucòliques! Les primeres amants!
Cabells d’or, ulls d’atzur, la flor ardent de la carn,
i també, entre el perfum dels cossos excitants,
sorgeixen les carícies porugues de les mans.

Romanen tan llunyanes totes aquestes joies
i tota la candor! Fins a la primavera
dels pesars han fugit els hiverns de quimera
de les meues cabòries, desplaences i angoixes.

Tot sol em trobo ara, tot sol i abandonat,
abatut i marcit, com un vell tot glaçat,
igual que un pobre orfe sense germana gran.

Oh!, dona de l’amor calent i melindrós,
callada, dolça i bruna, que mai res troba estrany
i, com si fóssim nens, ens fa al front un petó.


PAUL VERLAINE (1844-1896)

Comentaris