Oh, meravella! Encara vola?
S’enlaira amb les ales quietes?
Què l’aixeca i suspès l’aguanta?
Cap on va, tot ferm, amb les regnes?
Com l’eternitat i els estels
viu al cim i fuig de la vida;
malgrat l'enveja pietosa:
alt puja, qui el seu vol admira!
Oh ,fascinant ocell, albatros!,
alt m’empenys amb l‘etern impuls.
Vaig pensar en tu i em van fluir
moltes llàgrimes: -"Sí que et vull!"
FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)
S’enlaira amb les ales quietes?
Què l’aixeca i suspès l’aguanta?
Cap on va, tot ferm, amb les regnes?
Com l’eternitat i els estels
viu al cim i fuig de la vida;
malgrat l'enveja pietosa:
alt puja, qui el seu vol admira!
Oh ,fascinant ocell, albatros!,
alt m’empenys amb l‘etern impuls.
Vaig pensar en tu i em van fluir
moltes llàgrimes: -"Sí que et vull!"
FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada