CLÉMENT MAROT (1496-1544)

DE QUI PENSA NOMÉS EN LA QUE ESTIMA

Cada nit només penso en ella,
la que té el cos pur de donzella,
catorze anys a punt d’esclatar
i, dins, un cor (per abreujar)
joiós com una damisel·la.

La veu dolça, la cara bella,
el mugró com una rosella.
Com no puc en ella pensar
totes les nits?

Jo tinc el cor de la poncella;
l’espòs, el cos que em meravella:
que ell prengui el cor per consolar
i jo el seu cos per estimar,
totes les nits.

CLÉMENT MAROT (1496-1544)